Qüestions sociolingüístiques:
1. Quines tipologies hi ha de bilingüisme?
Bilingües perfectes: No tenen cap perjudici lingüístic i són capaços de utilitzar indiferentment les dues llengües.
Bilingües passius: S’expressen normalment amb una de les dues llengües i a més comprenen les dues, però dominen la llengua A nivell actiu i la llengua B nivell passiu.
Pel que fa, a les raons principals per bilingüalitzar-se, trobem diversos tipus:
a) Bilingüisme familiar: Un individu és bilingüe per viu en un context on els pares parlen dues llengües diferents.
b) Bilingüisme instrumental: Un individu és torna bilingüe perqué te necessitat d’ aprendre-la, és per motivació pròpia per així promoure’s dins l’àmbit laboral.
c) Bilingüisme integrador: L’única raó que porta a l’individu a parla la nova llengua és integrar-se dins la societat.
d) Bilingüisme cultural: Les raons que porten a l’individu aprendre una nova llengua és la cultura que relacionada amb aquesta llengua.
Les principals raons per bilingüalitzar-se són les familiars e instrumentals.
A nivell social també trobem dos tipus de bilingüismes; el bilingüisme unidireccional i el bilingüisme bidireccional.
- Unidireccional: És dona quant els parlants de la llengua A coneixen la llengua B però el parlants de la llengua B només coneixen la seva.
- Bidireccional: És molt estrany que se doni, però és dona quant els parlants de la llengua A i de la B coneixen la llengua del altre.
2. Per què s’afirma que el bilingüisme constitueix un mite?
El bilingüisme perfecte és molt difícil que existeixi sobre tot amb societats com la nostra, ens trobem amb el cas de que uns defensen el bilingüisme per no tenir que aprendre una nova llengua (unilingües) i els altres que si que ho són, defensen la seva llengua pròpia per damunt de l’altre. Per tant el bilingüisme no és més que un emmascarament d’una situació de llengua minoritzada.
Conclusions:
Hi ha molts de tipus de bilingüismes però no tots són ideals, ja que hi ha pocs bilingües que per voluntat pròpia vulguin aprendre una llengua que no sigui la seva i si ho fan o fan a desgana. Tot el contrari amb el bilingüisme familiar, on els pares parlen dues o més llengües i encara que els seus fills tardin més a parla i a escriure, aprenen de manera igualitaria totes les llengues. Quan hagin crescut dominaran tres llengües que en un futur els facilitarà molt la seva vida. Tampoc tindran cap problema en acceptar i parlar qualsevol dels idiomes que parli, ja que és podrà adaptar a les a les circunstàncies que se li presentin.
No hay comentarios:
Publicar un comentario