BERNAT JOAN I MARÍ.
El català normalitzat en un Món Multilingüe
Preguntes que el llibre me ha contestat:
De que depèn el futur del català?
El futur del català depèn del més basic, que és la seva utilització, si els parlants a nivell informal no la utilitzen ja no tenim res a fer, és una condemnà a mort, lenta però definitiva. Si per el contrari la llengua catalana s’adquireix com un instrument d’intercomunicació en tots els àmbits i per les persones nou vingudes donarà com a resultat la normalització de la llengua catalana.
Que suposa la pèrdua d'una llengua?
La pèrdua d'una llengua suposa perdre una manera de veure, de percebre’l, d’entendre’l i sobre tot de construir el mon que l'envolta.
Tots perdem un element essencial per entendre la realitat dels parlants i finalment tota d’humanitat perd una part de la seva existència.
Si es suposa que podem fer i pensar el que vulguem m’entres no ferirem els drets dels demes. Per que una planificació lingüística als territoris catalanoparlants és considera antiliberal?
Perquè qualsevol acció per en defensa del català suposa un atac a la llengua castellana i per tant es considera antiliberal. Amb això lo que es vol aconseguir es maquilla
l ’imposició de la llengua castellana i posa de manifest la pròpia feblesa de la sociolingüística catalana.
Per que la situació del català es millor a les balears que al país valència?
Perquè evitar conflictes amb el tema lingüístic i els diferents subdialectes que podríem trobar a les diferents illes des de un primer moment a l’estatut d'autonomia de les Illes Balears reconeix que la llengua vehicular és la catalana m’entres que al País València es el valència lo que genera molts de conflictes entre els defensors del català i els valència, encara que el valència no sigui una llengua diferent del català (ja que tenen un origen comú) però políticament sa fet molta feina per dividir a la societat valenciana per desviar l’atenció d’altres assumptes.
Quins opcions te una llengua minoritzada per a la seva normalització?
La llengua minoritzada te dos camins diferents. Un es l ’independència nacional degut factors tals com la llengua, la cultura, l’economia, son totalment diferents dels que parlants de la llengua estatal que “controla” el territori amb la llengua minoritzada.
I l’altre és fer-la oficial exclusivament al territori el qual ocupa dita llengua, per tant compartirà oficialitat amb la llengua pròpia del estat.
El multilingüisme pot ser perillós per a les llengües en proses de minorització?
El multilingüisme no afecta a les llengües normalitzades ja que per moltes llengües que hi hagi sempre quedaran relegades a un ús informal, mentre que la llengua normalitzada seguirà sent l ’instrument fonamental per a la comunicació publica, per tant aquesta llengua ocuparà tots els àmbits d’us.
Però si encavi és tracta d’una llengua minoritzada, tot canvia, ja que els parlants d’altres llengües pensaran que la llengua oficial i que ocupa tots els àmbits d’us és una altre poc a poc la minoritzada anirà quedant rellevada a sectors cada vegada més informals i fins i tot desaparèixer ja que molts dels nous ciutadans ni tan sols la coneixeran.
Per que disposem d’un organisme de Política lingüística però en canvi no te força, ni poder per a defensar els nostres drets lingüístics ?
Això és una altre mostra de la feblesa de la nostra llengua, ja que directament no te poder per a sancionar o per a dur a terme les diligencies que siguin necessàries per defendre els drets lingüístics del ciutadans que volen utilitzar la seva llengua. L’única manera que te per sancionar és a traves d’un organisme del estat i si aquesta violació esta castigada per el ministeri que l’ocupi si es sancionarà, per lo contrari no esta vist com a sanció aquesta violació quedarà impune.
Per què considerem que el català és l’anomalia més gran d’Europa?
Perquè no hi cap altra llengua amb devers nou milions de parlants que no sigui plenament oficial de la Unió Europea.
Hi ha algun mitja el qual la ciutadania pugui disposa d’eines que li facilitin la comprensió del català?
Si, el ciutadà disposa de moltes eines per ajudar-lo amb el proses d’adquisició del català entre les quals destaquen, el servei de traducció automàtica i el de voluntaris per la llengua.
El servei de traducció automàtica, és una eina per a tot qui vulgui o necessiti traduir del català a altres idiomes o de altres idiomes al català. Per el moment ja disposa de traductors de castellà, d’anglès, de francès i d’alemany. No importa que siguin textos breus o pagines web, amb aquesta ferramenta se podrà llegir qualsevol tipus de text en qualsevol idioma.
La diferencia d’aquest traductor als altres que podem trobar a Internet és que animalitza sintàcticament, morfològicament i lèxicament el text, una vegada traduït el text disposa d’un sistema de revisió i correcció (postedició) que te ajuda a donar la millor traducció possible per un servei automàtic i gratuït.
M’entres que el servei de voluntaris per la llengua posa en contacte persones disposades a donar el seu temps per a que un altre pugi aprendre a parla català i guanyar seguretat parlant català.
Aquest recurs a estat molt alabat degut als reus resultats tant positius, ja que a més de aprendre una llengua també integra aquesta persona a la societat. Es que no hi ha millor manera d’aprendre que un professor amb ganes d’ensenyar i compartir unes aficions.
