miércoles, 18 de mayo de 2011

Anyadit

  Poema de Felip Curtoys, Canta Isidor Marí.


Una cançó molt relacionada amb el tema que hem treballat durant el curs.


Lletra: 

Eivissa, petit bocí de la terra catalana

Isidor Marí, sobre un fragment d'en Felip Curtoys i una tonada tradicional

Ben pagesa i ben galana
sa cançó m'ha de sortir,
redoblada i coblejada
com solem fer per aquí.
Pes pujols i per sa plana
voldria que fes camí,
tan fort com una campana
jo la faré retrunyir,
i es qui té s'orella sana,
que escolti i podrà sentir,
que fa temps que en tenc gana
i avui us ho vénc a dir.
Eivissa, petit bocí
de la terra catalana
que arrancà la tramuntana
i enmig de la mar florí.

Que som terra catalana
ja és ben fàcil d'advertir,
llevat que un tengui lleganyes
o cervell de ratolí.
Sa llengua mos agermana,
sa història no pot mentir,
som néts d'aquells que arribaren
l'any mil dos-cents trenta-cinc,
que amb el comte Nunó Sanç
i amb en Guillem de Montgrí
es vuit d'agost comandaren
i es moros es van rendir.
Sa derrota musulmana
en festa es va convertir,
avui és sa berenada
que feim as Puig dels Molins.
Eivissa, petit bocí
de la terra catalana
que arrancà la tramuntana
i enmig de la mar florí.

Va florir i ara ja grana,
i arriba es temps de collir,
i enc que bufin tramuntanes,
tot comença a reverdir,
sa memòria, ses solanes,
ses feixes i es vells amics.
I basta que mus separaren,
que molt més ens hem d'unir,
com es grans d'una magrana,
que no ens puguen despartir.
Entre germans ningú mana,
no ens podem desavenir.
Sa feina no serà vana
si arribam a aconseguir
sa llibertat sobirana
que un dia vàrem tenir
i es drets que junts defensàrem
lluitant contra en Felip V.
Eivissa, petit bocí
de la terra catalana
que arrancà la tramuntana
i enmig de la mar florí.

lunes, 16 de mayo de 2011

Quadern de bitacora 5/5/2011




Exposicions dels treballs de grup.


Grup 1 “La benedicció de Babel”

Aquest grup exposa un treball on el tema principal era la llengua i les seves característiques.  Saberen fer la presentació d’una  manera molt visual encara que poc didàctica però amb la qual segur que tots varem aprendre alguna cosa nova, degut a que tot era molt visual. L’activitat relacionada, no va ser menys que la presentació ja que va ser una bona manera de escapar de la rutina i la serietat de les classes, sen se oblidar el devessall en que es convertí la vaig trobar prou relacionada amb el tema.

Coses que he après:

Una de les coses que he après és que parallengua és el mateix que llenguatge no verbal, al qual se li dona poca importància però que es vital per comprendre certes parts d’un missatge, ja que són part del mateix.

L’altra és, el idiolecte, que no és més que la forma personal, característica i particular que te una persona al expressar-se.

Coses a millorar:

Encara que la presentació va estar molt be, tant sols és limitaren a llegir lo que li va llevar una mica de vida a la presentació però res que no sigui justificable a la sobre carrega que tenim, el que dificulta que tots no sapiguem estar al cent per cent.


Grup 2 “Cada llengua és un món”

El grup 2 treballa les característiques i les diferencies de les llengües. La presentació no va quedar tant visual com la del grup 1, degut a que el temari del qual partia ja estava prou resumit amb la qual cosa és va triar entre ometre informació i deixar coix el tema o posar un excés d’informació i exposar-ho el millor que varen saber. (com la resta de companys). L’activitat relacionada va involucrar molt a la classe però desvela una veritat incomoda, que la majoria dels companys no autòctons coneixia millor les cançons tradicionals Eivissenques millors que els que si que són autòctons.

Coses que he après:

El temari del treball ja era conegut, ja que als primers treballs que realitzarem a classe com; Ecolingüistes, el Eivissenc no es Català o el Català no es Eivissenc?,  El nom de la llengua. Quina és la nostra llengua?





Coses a millorar:

Procuraria millorar el treball ja que la presentació es podia arribar a fer pesada només en vorer la fulla del PowerPoint ja que era tot lletra, m’entres que quan exemplificaven era molt més dinàmic.

Quadern de bitacora. 07/04/2011

Actituds sobre l’Acollida.

El més me resulta destacable de les actituds es que l’acollida es que no hi ha que tolerar si no que hi ha que acceptar-los tal i com som, ja que la tolerància no implica integració i si no hi ha integració tard o d’hora ens trobarem amb un conflicte i quan apareixen els conflictes la tolerància es perd deixant surti el pitjor de cada un. Per això nosaltres hem de treballar per a llevar-nos els possibles perjudicis i deixar-nos de tonteries. Una vegada que ho aconseguim i siguem professors, educadors, etc. Hem de tenir clar que l’educació i l’acollida son conceptes inseparables, si no ho considerem així tenim que plantejar-nos sèriament canviar de ofici.

Una altre cosa que me pareix molt destacable ha set la frase “Un bon professor pot canviar el destí d’una persona”. Amb això tampoc vull dir que els que no canvi el destí d’un nen o grups de nens sigui mal professor o que el canvi a malament sigui bon professor, sempre podrem trobar casos tan extraordinaris com surrealistes.
Aquesta afirmació en podem trobar mils de exemples,  amb els nostres mateixos companys o amics, on recorden un professor/a amb un somriure als llavis i li agreixen unes paraules, un esforç que va fer anys i que va canviar-los la vida. Un exemple que em ve al cap es el de The Freedom Writers Diary de la professora Erin Gruwell, on el valor i el coratge d’una professora va salvar la vida dels seus alumnes condemnats a un més que possible fracàs en la vida.

miércoles, 6 de abril de 2011

Conferencia Iolanda Bonet 31/3/2011


Conferencia de Iolanda Bonet.

L’acolliment lingüístic i cultural.

 

Avui hem rebut la visita de Iolanda Bonet i ens ha parlat sobre ESAIT (Equip de suport a l’alumnat d’incorporació tardana), per explicar-nos aquet pla a posat un exemple d’un nen xines nou vingut i els passos, pautes i activitats que hi ha que seguir per a aconseguir que el nen o nena s’integri.

Primer aquet nen juntament amb la família, ha de inscriure’s al registre o a l’oficina d’escolarització, aquest el posaran en contacte amb un mediador  per  a mantenir una entrevista amb la coneixerem a la família i al fills i aconseguir tota la informació referent a la escolarització del nen (si anat a l’escola, el curs que realitzava, etc.), si fos necessària l’ajut d’un intèrpret podem parlar amb el servei d’interlocució que en facilitaran un traductor via telefònica.

Una vegada hagi fet l’entrevista aquet nen ja pot anar a l’escola, el servei de mediació telefona a l’escola i parla amb el professor per que tendra el nouvingut per concertar una cita i rebre tant al nen com a la família i al mateix temps també se li ensenya el centre, les classes, el banys, etc. Ja que al principi els nen o nena estira molt perdut. En aquet cas un mètode fàcil i molt útil seria el de ròtula les classes per a que identifiques fàcilment les classes que te que anar. Quan ja comença’n a integrar-se hem de vigilar que el nen no pateixi alguna necessitat especial que no apareixia a l’entrevista i si fos el cas el nostre deure es contacta i derivar  als especialistes.

Com a professors en potencia que som disposem del PALIC, on treballa les diferents cultures que poden trobar-nos a les aules i que poden  variar molt unes de les altres, donant-nos uns unes pautes i uns esquemes de com integrar-los. A més disposem de diccionaris dibuixats editats amb mes de 12 idiomes que facilitarà molt la comunicació els primers dies.  Hem de tenir em compte que a les aules Espanyoles entre un 12% i un 56% dels alumnes son estrangers (aquet percentatge varia segons la zona).

Si a mes ens volem especialitzar en la integració dels nens de fora d’Espanya disposem de un màster d’educació interculturals.

Finalment Iolanda va destacar algunes tècniques per la inserció social:

-          Participar en activitats socials, fer-los treballa cultura popular.
-          Esmorzars interculturals (no ens quedem sols en aspectes folklòrics). A cada cosa, cuinera, nom del menjar, procedència.
-          Treballar dies assenyalats, com Halloween o la pinyonada,etc.
-          Tallers, per exemple roba d’altres cultures.
-          Treballar conceptes amb llibres tipus “A la carta”.

Quadern de bitacora 24/03/2011

Aspectes positius i constructius de la xerrada de Bernat Joan.

-          Sap separar la política de la lingüística amb un toc de bon humor.

-          Ha sabut posar distancia, mitjança’n l’exemple d’Ucrainià, d’aquesta manera ha aconseguit que no tinguem un sentiment de pertinença emocional, així aconseguit que tinguem una visió mes objectiva i sense perjudicis.

-          Acaptava les critiques i tolerava les preguntes de tot tipus, ja que era una actitud propera.

-          Tenia un llenguatge disponible i obert (estava dret i a prop de nosaltres).

-          Va explicar molt bé els contextos històrics ja que, ens va fer entendre millor la situació actual.

-          No ens donava respostes concretes, ens dona les eines per adquirís les respostes per a nosaltres mateixos, d’aquesta manera tenim mes criteri propi.

-          Te un plantejaments sobre l’acomodació social tots els tenim els mateixos coneixements.

-          Desavantatges de triar, triar es no triar.

-          Per lluitar millor la unió front a la fragmentació.

Pla d’acolliment (tutor). En referència a la xerrada amb Iolanda Bonet

Algunes de les estratègies y referències per a integrar als nens:

-          Investigar el lloc d’origen dels nens.

-          L’escollida es una actitud humana intrínseca al fet educatiu, però que a mes sa de ensenyar. Hi ha d’haver una sèrie de estratègies per afavorir una integració. Una persona no aprèn si no es sent integrat, ens hem de creure allò que ensenyant.

-          L’objectiu es garantir el domini de les competències instrumentals bàsiques.

-          Educar es fer esser autònoms. L’escollida te el seu desenvolupament d’unes practiques formatives e informatives.

-          Al moment de l’escollida ha d’estar tothom implicat, tota la comunitat.

-          No es tolerar com es la gent sinó acceptar-la.

-          Ben Jelleoum, tracta sobre viure entre les dos cultures.

martes, 22 de marzo de 2011

BERNAT JOAN I MARÍ. 

El català normalitzat en un Món Multilingüe

Preguntes que Bernat ha de contestar. (Pendent de resposta)

  • Per que es gasten mil d’euros amb traductors per a que els nostres dirigents puguin parla amb la seva llengua pròpia del territori que representen i llavors al passadís o en contextos informals no utilitzen la llengua que tants diners costa.

  • No síria més correcte l’ús del terme “Territoris Catalanoparlants” enlloc de “Països Catalans”, debut a molta gent d’aquest territori sap que parla català però no s’identifica com a país català?

  • Els castellanoparlants que venen de visita als nostre territori han de aprendre a parlar català?

  • Es possible la divisió que a patit el català a la comunitat valenciana, que se doni a més territoris catalanoparlants? I a territoris castellanoparlants?

  • Per què és comença a margina i a prohibir el català?

  • Els castellanoparlants  que ens visiten a les seves vacances han d’aprendre la llengua que ocupa el nostre territori.

  • Per què és tant difícil que normalitzin la nostra llengua pròpia?

  • Com definiria la situació del català actualment? Millor o pitjor?

  • Realment la gent d’aquest territori se sent catalana?

  • És factible un model lingüístic com el de suïssa al nostre país ?






Quadern de bitacora 17/03/2011

BERNAT JOAN I MARÍ.

El català normalitzat en un Món Multilingüe


Preguntes que el llibre me ha contestat:

De que depèn el futur del català?

El futur del català depèn del més basic, que és la seva utilització, si els parlants a nivell informal no la utilitzen ja no tenim res a fer, és una condemnà a mort, lenta però definitiva. Si per el contrari la llengua catalana s’adquireix com un instrument d’intercomunicació en tots els àmbits i per les persones nou vingudes donarà com a resultat la normalització de la llengua catalana.

Que suposa la pèrdua d'una llengua?

La pèrdua d'una llengua suposa perdre una manera de veure, de percebre’l, d’entendre’l i sobre tot de construir el mon que l'envolta.
Tots perdem un element essencial per entendre la realitat dels parlants i finalment tota d’humanitat perd una part de la seva existència.

Si es suposa que podem fer i pensar el que vulguem m’entres no ferirem els drets dels demes. Per que una planificació lingüística als territoris catalanoparlants és considera antiliberal?

Perquè qualsevol acció per en defensa del català suposa un atac a la llengua castellana i per tant es considera antiliberal. Amb això lo que es vol aconseguir es maquilla
l ’imposició de la llengua castellana i posa de manifest la pròpia feblesa de la sociolingüística catalana.

Per que la situació del català es millor a les balears que al país valència?

Perquè evitar conflictes amb el tema lingüístic i els diferents subdialectes que podríem trobar a les diferents illes des de un primer moment a l’estatut d'autonomia de les Illes Balears reconeix que la llengua vehicular és la catalana m’entres que al País València es el valència lo que genera molts de conflictes entre els defensors del català i els valència, encara que el valència no sigui una llengua diferent del català (ja que tenen un origen comú) però políticament sa fet molta feina per dividir a la societat valenciana per desviar l’atenció d’altres assumptes.

Quins opcions te una llengua minoritzada per a la seva normalització?

La llengua minoritzada te dos camins diferents. Un es l ’independència nacional degut factors tals com la llengua,  la cultura, l’economia, son totalment diferents dels que parlants de la llengua estatal que “controla” el territori amb la llengua minoritzada.
I l’altre és fer-la oficial exclusivament al territori el qual ocupa dita llengua, per tant compartirà oficialitat amb la llengua pròpia del estat.


El multilingüisme pot ser perillós per a les llengües en proses de minorització?

El multilingüisme no afecta a les llengües normalitzades ja que per moltes llengües que hi hagi sempre quedaran relegades a un ús informal, mentre que la llengua normalitzada seguirà sent l ’instrument fonamental per a la comunicació publica, per tant aquesta llengua ocuparà tots els àmbits d’us.

Però si encavi és tracta d’una llengua minoritzada,  tot canvia, ja que els parlants d’altres llengües pensaran que la llengua oficial i que ocupa tots els àmbits d’us és una altre poc a poc la minoritzada anirà quedant rellevada a sectors cada vegada més informals i fins i tot desaparèixer ja que molts dels nous ciutadans ni tan sols la coneixeran.


Per que disposem d’un organisme de Política lingüística però en canvi no te força, ni poder per a defensar els nostres drets lingüístics ?

Això és una altre mostra de la feblesa de la nostra llengua, ja que directament no te poder per a sancionar o per a dur a terme les diligencies que siguin necessàries per defendre els drets lingüístics del ciutadans que volen utilitzar la seva llengua. L’única manera que te per sancionar és a traves d’un organisme del estat i si aquesta violació esta castigada per el ministeri que l’ocupi si es sancionarà, per lo contrari no esta vist com a sanció aquesta violació quedarà impune.


Per què considerem que el català és l’anomalia més gran d’Europa?

Perquè no hi cap altra llengua amb devers nou milions de parlants que no sigui plenament oficial de la Unió Europea.


Hi ha algun mitja el qual la ciutadania pugui disposa d’eines que li facilitin la comprensió del català?

Si, el ciutadà disposa de moltes eines per ajudar-lo amb el proses d’adquisició del català entre les quals destaquen, el servei de traducció automàtica i el de voluntaris per la llengua.

El servei de traducció automàtica, és una eina per a tot qui vulgui o necessiti traduir del català a altres idiomes o de altres idiomes al català. Per el moment ja disposa de traductors de castellà, d’anglès, de francès i d’alemany. No importa que siguin textos breus o  pagines web, amb aquesta ferramenta se podrà llegir qualsevol tipus de text en qualsevol idioma.

La diferencia d’aquest traductor als altres que podem trobar a Internet és que animalitza sintàcticament, morfològicament i lèxicament el text, una vegada traduït el text disposa d’un sistema de revisió i correcció (postedició) que te ajuda a donar la millor traducció possible per un servei automàtic i gratuït.

M’entres que el servei de voluntaris per la llengua posa en contacte persones disposades a donar el seu temps per a que un altre pugi aprendre a parla català i guanyar seguretat parlant català.

Aquest recurs a estat molt alabat degut als reus resultats tant positius, ja que a més de aprendre una llengua també integra aquesta persona a la societat. Es que no hi ha millor manera d’aprendre que un professor amb ganes d’ensenyar i compartir unes aficions.