17.Què és una interllengua? Quin paper realitza en la societat d’avui?
Una interllengua és una llengua d’àmbit internacional, que facilita que persones de diferents cultures, països i contextos geogràfics diferents es pugen comunicar uns amb els altres de manera senzilla e immediata.
18.Quina és la interllengua més estesa al llarg del món? Per què?
La interllengua més estesa al mon és l’anglès. Això es deu a l’expansió de l’imperi britànic i la seva col·locació estratègica als principals ports de arreu del mon. El seu domini s’allarga des de el s. XVI fins al s. XX fins a la primera guerra mundial on els Estats Units. Amb això no es estrany que la primera llengua a nivell mundial sigui el anglès.
19. És inevitable la proliferació del coneixement de l’anglès al nostre continent? Per què?
Si, és inevitable la proliferació, ja que te dona la oportunitat d’accedir a un major volum d’informació a més de ser l ’instrument de comunicació casi mundial.
20. Quin seria el vostre model lingüístic ideal per a la futura Europa unida?
El ideal és aquell que garanteix el model intercomunicatiu entre tots els europeus però reforçant les llengües pròpies. Però això es molt difícil ja que l’ interllengua àuria de ser una llengua neutral (com l’esperanto) no involucrada amb cap europea.
21. Quines característiques té el conflicte lingüístic als Països Catalans?
Els conflicte neix quan, m’entres uns lluiten per la normalització de la llengua els altres lluiten per dividir-la.
22. Quan es va originar el conflicte lingüístic?
Per trobar l’origen del conflicte ens hem de remuntar al s. XVI amb la progressiva castellanització i més endavant coincidint amb règims dictatorials que imposaren la prohibició del català (decrets de nova planta, dictadura de “primo de Rivera”, dictadura de Franco).
23. Quines són les possibles sortides per al conflicte lingüístic?
Els conflictes sempre han set transitoris, només hi ha dues sortides. La normalització de la llengua catalana en tots els àmbits o la substitució del català per el castellà.
25. En què consisteix el procés de substitució lingüística?
El procés de substitució lingüística consisteix en la pèrdua paulatinament dels àmbits d’us i de parlants d’una llengua determinada comunitat lingüística.
26. Com s’origina el procés de substitució lingüística?
El procés de substitució comença per la dominació política d’una llengua on poc a poc els estament de la societat la fan seva fins que ocupa l’ús informal. Sense una dominació política el procés de substitució no comença.
27. És inevitable el procés de substitució lingüística?
Per suposat que no. Ja que si tothom defensa la seva llengua des de els sectors minoritaris fins a conscienciar tota la societat.
Conclusions
Una de les llengües més esteses del món és l’anglès, el que resulta molt beneficiós ja que facilita molt el acte intercomunicatiu. Aquí mateix ho podem comprova si parlem anglès podrem parla amb quasi qualsevol turista sense importa la seva procedència i a mes a mes també ens permet viatjar a nosaltres a molts de països i comunicar-nos amb la gent sense la necessitat d’un intèrpret. El problema apareix quan aquesta llengua pertany a un estat hi pot generar problemes diversos com podria ser la enveja per l’avantatge que tenen els natius anglesos i que no tenen cap necessitat d’aprendre una altre llengua o inclús odi per la imposició d’una llengua estrangera en un estat diferent amb una llengua pròpia. L’ideal seria que l’Esperanto hagués set una llengua cooficial amb la simple intenció de ser una eina intercomunicativa per arreu del món, sense caire polític i totalment neutral. Fou creada per Lluís Llàtzer Zamenhof un oftalmòleg Polonès que va tenir una boníssima idea i per la qual va treballar molt però no passa d’un ambiciós projecte, ja que no aconseguí els seus objectius.
En quant al conflicte lingüístic amb el català que s’origina al s. XVI amb un intent de homogeneïtzar i fer una tota la península ibèrica. El més segur es que aquest intent fallit hagi quedat com una espineta que va quedar allí dins amb els pas dels anys la gent que a tingut el poder i que no tenien l’espineta sinó un perjudici de que el català es dolent, han prohibit per a o per b el català en tots els sentits, però mai ho han aconseguit. L’únic que a fet falta a set guanyar la democràcia per a que els propis parlants poc a poc vagin canvia’n de llengua. Per sort hi ha molta gent que treballa per la llengua i per la nostra cultura.
Conferencia de L’escriptor de l’any 2011, Ponç Pons.
Ponç Pons és considerat com un catalitzador de la nostra cultura, no ha de fer callar ja que se’l ben escolten.
En Ponç ens parla de que la poesia o l’escriptura es un mitja per a defensar la realitat i a l’ hora de escapar de la mateix. Ell vol fugir de l ’imatge clàssica que se te del poeta (en la que se inspiraven a amb un cel estrellat on tot es molt idíl·lic) i vol donar una visió més propera on la passió és el més important, ell és considera un arquitecte que construeix una estructura musicalment.
També ens explica que hi ha dues classes de escriptor o poetes. Uns treballen per la fama i els diners, per tant per la seva butxaca, m’entres els altres el que busquen és transmetre la seva passió per tant aquestos treballen per la cultura. Per exemplificar aquest últim grup, podríem parlar dels poetes africans on els seus colonitzadors els hi ha robat tot però no podran robar-los hi mai es la seva sabre i cultura africana.
Finalment ell ens ha explicat que la cultura sa convertit en un producte comercial hi ha més manipuladora, com poden ser llibres com la bíblia o el capital però sempre trobarem llibres que ens ensenyaran que la realitat la podem canviar si ho fem amb passió.
Conclusió
Ha estat una conferencia molt interessant ja que ha sabut fer-la molt amena i divertida. No ha vingut a ni a vendre’s ni a ell ni a la seva obra tot el contrari ens a recomanat autors i obres que a ell el han inspirat o que sempre que pot se’ls llegeix. A més ha dit una cosa que es tan veritat aquí com en la xina, el més important per a fer les coses es fer les amb passió i que sigui la passió la que te inspira, tant sigui per fer poesia o per fer muntar un robot.
En definitiva és un escriptor que sap com fer-se entendre i transmetre el que vol, encara que no te resulti molt interessant el tema poesia o lingüística, sap com captar la teva atenció mostrar-te el que ell vol.
No hay comentarios:
Publicar un comentario