29. Quines fases solen tenir els processos de substitució lingüística?
La comunitat lingüística va perdent el poder polític propi, la llengua pròpia es substituïda per la llengua dominant. Les diferents classes socials també van assimilant la llengua dominant fins que la comunitat lingüística perd la llengua.
31. En què consisteixen les normes d’ús de la llengua?
Són unes normes no escrites que regulen quina llengua és més convenient en cada ús.
32. Què entenem per àmbit d’us?
L’àmbit d’ús lingüístic és qualsevol espai, ja sigui físic, jurídic, o simbòlic en que s’usa la llengua.
33. En quina situació es troba, actualment, als Països catalans, l’ús social de la llengua?
El català a guanyat espasi d’us dins els àmbits formals però encavi cada dia va perdent us en els àmbits informals.
34. Què significa originàriament el concepte “normalització lingüística”? Es fa servir actualment en el mateix sentit?
El concepte de “normalització lingüística” fou encunyat al 1966, per Lluís Vicent Aracil que introduir la sociolingüística als nostres territoris. Per a ell, la normalització implica la substitució de la llengua dominant per la llengua desplaçada fins a recupera tots els àmbits d’ús que havia perdut la llengua original.
40. Es pot normalitzar una llengua minoritzada sense afectar l’ús de la llengua superposada? Per què?
És impossible que es normalitzi la nostra llengua sense que afecti a la dominant, ja que a mesura en què creix l’ús d’una llengua necessariament ha de disminuir l’ús de l’altre.
41. Quins models lingüístics hi ha a Europa?
A Europa trobem 3 models lingüístics diferents:
- L’igualitari: Totes les llengües considerades com a pròpies per l’estat són oficials. Per exemple, Suïssa.
- Desigualitari sense reconeixement de la diversitat: L’estat només reconeix una llengua com a oficial i de les altres renega completament. Per exemple Grècia.
- Desigualitari amb reconeixement de la diversitat: L’estat reconeix la diversitat lingüística i cultural però no li reconeix plena igualtat legal.
43. Quins models lingüístics igualitaris hi ha actualment a Europa? En podries explicar les característiques principals?
Només trobem models lingüístics igualitaris a Bèlgica i Suïssa on les llengües que son oficials u son dins del territori que ocupen.
48. Per què alguns dialectes, en unes certes condicions històriques son considerats com a llengües?
Ja que no han aconseguit que la llengua desaparegui per la traïció dels parlants, el que fan és dividir-la.
51. Per què hi ha tant interès, per part d’alguns sectors, a defensar les “modalitats insulars” de la llengua catalana?
Per a crear un clima de crispació entre les illes de manera que afebleixi més el català, en lloc de promoure un bon nivell de català.
52. Per què hi ha gent que té prevenció davant el terme català?
Perquè amb el terme català sa associa als habitants de Catalunya i a la seva cultura per tant cada vegada més la gent d’aquests territoris no es senten identificats amb aquet terme.
54. En quines condicions es produeix el secessionisme lingüístic?
El secessionisme es produeix quan la comunitat lingüística es feble. Ataca allí on la consciencia nacional i lingüística es més baixa o la superposició del castellà com a llengua dominant arrelat amb més força.
56. Per què per unes llengües (espanyol, francès) sempre es remarca la unitat, mentre que per a unes altres (català, basc) sempre es remarca la diversitat?
Perquè les primeres tenen un ús normal mentre que les altres se las defineixen com diferents modalitats de la mateixa (que no ho son), per tant no son necessàries. Ja que quan tu aprens una llengua no te molestes aprendre els dialectes o subdialectes.
61. És veritat que el català es troba entre el 3% de les llengües mes parlades del món?
Si, ja que te prop de vuit milions i mig de parlants, quant el noranta per cent de les llengües del mont en tenen menys de un milió.
62. Quins són els principals prejudicis lingüístics existents entre la població catalanoparlant d’Eivissa?
Els principals perjudicis són: La seva funcionalitat o utilitat, la seva poca importància dins del seu propi territori, la poca perspectiva de futur, entre altres.
63. Quins són els principals prejudicis lingüístics dels castellanoparlants?
En aquet cas els principals perjudicis són: El castellà es una llengua millor, més apta, més bona, més estètica...
64. Per què la majoria dels europeus residents a les illes aprenen abans espanyol que no català?
Per una simple qüestió d’economia lingüística, ja que en català no es pot viure plenament al nostre territori per tant trien abans el castellà que el català.
67. Podem afirma que hi ha unes llengües més important que no les altres? Per que?
No hi ha cap llengua més important que alguna altre, ja que cada llengua compleix la seva funció intercomunicativa i a més determina d’una manera única la visió del món.
68. Per què és important la consolidació del registre estàndard de la llengua?
Perquè és l’única manera de garantir la seva supervivència. A més aquesta llengua que els mitjans de comunicació la utilitzaran, ha de estar present en el sistema educatiu i constituir un vehicle de la producció cultural.
70. És correcta la distinció entre “llengua culta” i “llengua vulgar”? Per què?
No es tracta de si una llengua és més culta que l’altre ja que això respon a ideologies perquè el que fa una llengua sigui més culta o no és el registre utilitzat.
CONCLUSIÓ:
La situació actual del català, penso que no és tan dolenta com la pinten però tampoc és la que toca.
El principal problema és la gent que te perjudicis contra el català, considerant-la una llengua inferior i atorgant-li segons ells el títol de llengua vulgar. Nosaltres tenim tot el dret a parla la llengua que vulguem i les institucions tendiren que tenir la obligació de acceptar i donar per bo qualsevol idioma en el qual ens adrecem a elles, ja que és llengua oficial al territori que ocupa.
Aquest perjudicis només els tenen la gent adulta, ja que els nens s’adapten ràpidament a qualsevol situació ràpidament sense voler imposar el que pensen ni el que creuen millor.
No entenc molt be com es que a Europa hi ha models de bilingüisme que se apropa molt al model de bilingüisme perfecte i els estats on son bilingües desigualitari però reneixen la diversitat i es llengua cooficial, no adopta o “s’obliga” adopta un model bilingüe als territoris que ocupa la llengua minoritzada.
No hay comentarios:
Publicar un comentario