Quadern de bitacora 24/02/2011

3. En què consisteix el bilingüisme unilateral?

Es dona quant els parlants de la llengua A coneixen la llengua B però el parlants de la llengua B nomes coneixen la seva (son unilingües).  Per exemple a França , hi ha zones on se parla un altre idioma apart del Francès com pot ser Còrsega, on és parla el Corçs com a llengua autòctona. El parlants del Corç han de saber Francès però el Francesos no el tenen perqué conèixer el Corç.

4. És possible el manteniment del bilingüisme en un procés de normalització lingüística?

La situació actual al nostre país és que el castellà és la nostra llengua dominant, mentre que el català és una llengua minoritzada.

Per canviar aquesta situació, el procés de normalització lingüística, inverteix els papers de tal manera que la llengua base del país passa a ser el català i la llengua dominant anteriorment, és a dir, el castellà, passa a tenir funcions secundaries.

En un context de normalització lingüística del català, els castellans podrien continuar mantenint la seva llengua, coneixent-la, desenvolupant-la a nivell formal i usant-la en relacions socials, però la llengua general d’intercomunicació en la nostra societat seria la llengua catalana.

5.Per què es produeix la paradoxa que, tot sovint, els bilingüistes son unilingües i, en canvi, els monolingüistes són bilingues?

Uns afirmen estar a favor del bilingüisme, però el que volen és mantenir uns determinats avantatges i privilegis, basats en el fet de no haver d’aprendre l’altra llengua.

En canvi, els parlants de la llengua minoritzada tenen persones que volen assolir la plena normalitat per a la seva llengua i opten per defensar l’unilinguisme, amb la llengua pròpia com a llengua única oficial, d’ensenyament,etc...

6.Hi ha gaires situacions de bilingüisme equilibrat, a la nostra part del món?

No n’hi ha. El bilingüisme constitueix una situació transitòria que pot ser:

a)      Entre un unilingüisme i un nou unilingüisme, en els casos de substitució lingüística. Exemple: costa Dalmàcia, única llengua existent era el dàlmata, ara l’única llengua que és parla és el croat. Entremig hi ha hagut un bilingüisme dàlmata-croat.

b)      Entre un unilingüisme i el retorn al mateix unilingüisme, en els casos de normalització lingüística. Exemple: Estònia, inicialment havia un unilingüisme estonià, posteriorment passa a un bilingüisme estonià-rus, i ara s’ha tornat a un bilingüisme estonià. Entremig hi ha hagut un bilingüisme que és podia decantar tant per la normalització de la llengua estoniana o be per la substitució del rus.

  

7.Podem dir que la situació d’Eivissa és de bilingüisme equilibrat? Per què?

La situació a Eivissa no és de bilingüisme equilibrat, perquè mentre que tothom domina l’espanyol, hi ha una gran part de la població que no domina el català.

A més a més, a l’hora d’integrar-se, les persones procedent d’altres àrees lingüístiques, no és ho fa en català, sinó en espanyol.

8.Com definiries, en termes generals, la situació sociolingüística d’Eivissa? Raona la resposta.   

A Eivissa existeix una situació de bilingüisme unidireccional. Hi ha una part de la població de parla catalana que presenten una marcada diglòssia interlinguistica i consideren la llengua catalana com una llengua secundaria i donen més importància al castellà.

Els darrers anys, aquesta situació ha canviat amb la introducció a l’ensenyament i als mitjans  de comunicació la llengua catalana, que ha guanyat prestigi entre la població.

9.En que consisteix la diglòssia?

El terme diglòssia fou encunyat per Ferguson i és refereix a la distribució de registres formals i informals, que segons la seva adjudicació dins la societat serà col·loquial o formal.

Per altre banda Fishman utilitza el model de Ferguson per a descriure les situacions que involucren a les dues llengües:

La llengua formal, se li dona l’estatus oficial i és l’ instrument de comunicació publica més formalitzada, l’altre queda relegada als usos més informals. Per tant els parlants valoren més la llengua formal.

10.Quines característiques presenta el bilingüisme diglòssic?

Trobem que hi ha dues o més llengües m’entres que una sera la llengua formal i se li dona l’estatus oficial i és l’ instrument de comunicació publica més formalitzada, l’altre queda relegada als usos més informals.  Per tant els parlants valoren més la llengua formal que l’informal, a més difícilment trobarem una zona bilingüe que no sigui també diglòssic.

11. En quina mesura podem afirmar que la sociolingüística d’Eivissa és de bilingüisme diglòssic?

No se pot afirmar de manera taxant hi hagi bilingüisme diglòssic però dins del propi territori trobem casos de catalanoparlants que pensen que és més important el castellà que el català i que a més pensen que el eivissenc és una llengua diferent català.

12. Per què el concepte de diglòssia és poc operatiu?

Perquè  un concepte és refereix a més de una situació acaba esdevenint ambigu i per tant inservible per a la descripció científica.

13. Quins dos sentits diferents ha tingut el concepte de diglòssia?

Per un costat tenim una llengua que  compta amb tots els registres lingüístics i que per tant constitueix un símptoma de normalitat lingüística i per l’altre trobem  que els àmbits formals són per una llengua i els informa’ls per l’altre.

14.Consideres que la diglòssia i el bilingüisme solen fer referència a la mateixa cosa? Per què?

 Se’ls sol considera la mateixa cosa degut a que no és fàcil trobar exemple de bilingüisme que no sigui diglòssic.

15. Per què perduren, en la nostra societat, els comportaments diglòssic?

Perquè mentre que els parlants  no li donin un ús normal i social a la seva llengua no desapareixeran els perjudicis que se tenen. 

16. Suposant que la situació actual no sigui diglòssica, per què afirmam que encara no hem assolit la normalitat lingüística?

El català no assolit la normalitat per diverses raons:

-          No s’utilitza en tots els hàbits socials (justícia, cossos de seguretat...).

-          Els catalanoparlants no s’identifiquen amb el català per que creuen només representa Catalunya.

-          El català la no és referència dins del seu propi territori (un estranger aprendrà abans el castellà abans que el català), a més no garanteix una comprensió ni l’assoliment dels propòsits comunicatius.

-          Finalment no és possible viure plenament en català fora dels territoris propis.

Conclusions:

Jo sempre he pensat que el bilingüisme era possible però resulta que per ara només és una mera il·lusió, ja que el bilingüisme o és una situació transitòria cap a la dominació d’una llengua o la gent defensa el bilingüisme només ho fa per no tenir que aprendre una altra llengua.

No se si serà perqué des de petit he après les dues llengües però no em pareix que sigui extremadament difícil aprendre més d'una llengua. Jo penso que no estant difícil una societat plenament bilingüe sense perjudicis però per desgracia els perjudicis hi són i les avantatges és converteixen en desavantatges a ulls d’aquesta gent.