El català normalitzat en un Món Multilingüe

BERNAT JOAN I MARÍ. 

El català normalitzat en un Món Multilingüe

Preguntes que Bernat ha de contestar. (Pendent de resposta)

• Per que es gasten mil d’euros amb traductors per a que els nostres dirigents puguin parla amb la seva llengua pròpia del territori que representen i llavors al passadís o en contextos informals no utilitzen la llengua que tants diners costa.

• No síria més correcte l’ús del terme “Territoris Catalanoparlants” enlloc de “Països Catalans”, debut a molta gent d’aquest territori sap que parla català però no s’identifica com a país català?

• Els castellanoparlants que venen de visita als nostre territori han de aprendre a parlar català?

• Es possible la divisió que a patit el català a la comunitat valenciana, que se doni a més territoris catalanoparlants? I a territoris castellanoparlants?

• Per què és comença a margina i a prohibir el català?

• Els castellanoparlants  que ens visiten a les seves vacances han d’aprendre la llengua que ocupa el nostre territori.

• Per què és tant difícil que normalitzin la nostra llengua pròpia?

• Com definiria la situació del català actualment? Millor o pitjor?

• Realment la gent d’aquest territori se sent catalana?

• És factible un model lingüístic com el de suïssa al nostre país ?

Quadern de bitacora 17/03/2011

BERNAT JOAN I MARÍ.

El català normalitzat en un Món Multilingüe

Preguntes que el llibre me ha contestat:

De que depèn el futur del català?

El futur del català depèn del més basic, que és la seva utilització, si els parlants a nivell informal no la utilitzen ja no tenim res a fer, és una condemnà a mort, lenta però definitiva. Si per el contrari la llengua catalana s’adquireix com un instrument d’intercomunicació en tots els àmbits i per les persones nou vingudes donarà com a resultat la normalització de la llengua catalana.

Que suposa la pèrdua d'una llengua?

La pèrdua d'una llengua suposa perdre una manera de veure, de percebre’l, d’entendre’l i sobre tot de construir el mon que l'envolta.
Tots perdem un element essencial per entendre la realitat dels parlants i finalment tota d’humanitat perd una part de la seva existència.

Si es suposa que podem fer i pensar el que vulguem m’entres no ferirem els drets dels demes. Per que una planificació lingüística als territoris catalanoparlants és considera antiliberal?

Perquè qualsevol acció per en defensa del català suposa un atac a la llengua castellana i per tant es considera antiliberal. Amb això lo que es vol aconseguir es maquilla

l ’imposició de la llengua castellana i posa de manifest la pròpia feblesa de la sociolingüística catalana.

Per que la situació del català es millor a les balears que al país valència?

Perquè evitar conflictes amb el tema lingüístic i els diferents subdialectes que podríem trobar a les diferents illes des de un primer moment a l’estatut d'autonomia de les Illes Balears reconeix que la llengua vehicular és la catalana m’entres que al País València es el valència lo que genera molts de conflictes entre els defensors del català i els valència, encara que el valència no sigui una llengua diferent del català (ja que tenen un origen comú) però políticament sa fet molta feina per dividir a la societat valenciana per desviar l’atenció d’altres assumptes.

Quins opcions te una llengua minoritzada per a la seva normalització?

La llengua minoritzada te dos camins diferents. Un es l ’independència nacional degut factors tals com la llengua,  la cultura, l’economia, son totalment diferents dels que parlants de la llengua estatal que “controla” el territori amb la llengua minoritzada.

I l’altre és fer-la oficial exclusivament al territori el qual ocupa dita llengua, per tant compartirà oficialitat amb la llengua pròpia del estat.

El multilingüisme pot ser perillós per a les llengües en proses de minorització?

El multilingüisme no afecta a les llengües normalitzades ja que per moltes llengües que hi hagi sempre quedaran relegades a un ús informal, mentre que la llengua normalitzada seguirà sent l ’instrument fonamental per a la comunicació publica, per tant aquesta llengua ocuparà tots els àmbits d’us.

Però si encavi és tracta d’una llengua minoritzada,  tot canvia, ja que els parlants d’altres llengües pensaran que la llengua oficial i que ocupa tots els àmbits d’us és una altre poc a poc la minoritzada anirà quedant rellevada a sectors cada vegada més informals i fins i tot desaparèixer ja que molts dels nous ciutadans ni tan sols la coneixeran.

Per que disposem d’un organisme de Política lingüística però en canvi no te força, ni poder per a defensar els nostres drets lingüístics ?

Això és una altre mostra de la feblesa de la nostra llengua, ja que directament no te poder per a sancionar o per a dur a terme les diligencies que siguin necessàries per defendre els drets lingüístics del ciutadans que volen utilitzar la seva llengua. L’única manera que te per sancionar és a traves d’un organisme del estat i si aquesta violació esta castigada per el ministeri que l’ocupi si es sancionarà, per lo contrari no esta vist com a sanció aquesta violació quedarà impune.

Per què considerem que el català és l’anomalia més gran d’Europa?

Perquè no hi cap altra llengua amb devers nou milions de parlants que no sigui plenament oficial de la Unió Europea.

Hi ha algun mitja el qual la ciutadania pugui disposa d’eines que li facilitin la comprensió del català?

Si, el ciutadà disposa de moltes eines per ajudar-lo amb el proses d’adquisició del català entre les quals destaquen, el servei de traducció automàtica i el de voluntaris per la llengua.

El servei de traducció automàtica, és una eina per a tot qui vulgui o necessiti traduir del català a altres idiomes o de altres idiomes al català. Per el moment ja disposa de traductors de castellà, d’anglès, de francès i d’alemany. No importa que siguin textos breus o  pagines web, amb aquesta ferramenta se podrà llegir qualsevol tipus de text en qualsevol idioma.

La diferencia d’aquest traductor als altres que podem trobar a Internet és que animalitza sintàcticament, morfològicament i lèxicament el text, una vegada traduït el text disposa d’un sistema de revisió i correcció (postedició) que te ajuda a donar la millor traducció possible per un servei automàtic i gratuït.

M’entres que el servei de voluntaris per la llengua posa en contacte persones disposades a donar el seu temps per a que un altre pugi aprendre a parla català i guanyar seguretat parlant català.

Aquest recurs a estat molt alabat degut als reus resultats tant positius, ja que a més de aprendre una llengua també integra aquesta persona a la societat. Es que no hi ha millor manera d’aprendre que un professor amb ganes d’ensenyar i compartir unes aficions.

Quadern de bitacora 10/03/2011

29. Quines fases solen tenir els processos de substitució lingüística?

La comunitat lingüística va perdent el poder polític propi, la llengua pròpia es substituïda per la llengua dominant. Les diferents classes socials també van assimilant la llengua dominant fins que la comunitat lingüística perd la llengua.

31. En què consisteixen les normes d’ús de la llengua?

Són unes normes no escrites que regulen quina llengua és més convenient en cada ús.

32. Què entenem per àmbit d’us?

L’àmbit d’ús lingüístic és qualsevol espai, ja sigui físic, jurídic, o simbòlic en que s’usa la llengua.

33. En quina situació es troba, actualment, als Països catalans, l’ús social de la llengua?

El català a guanyat espasi d’us dins els àmbits formals però encavi cada dia va perdent us en els àmbits informals.

34. Què significa originàriament el concepte “normalització lingüística”? Es fa servir actualment en el mateix sentit?

El concepte de “normalització lingüística” fou encunyat al 1966, per Lluís Vicent Aracil que introduir la sociolingüística als nostres territoris. Per a ell, la normalització implica la substitució de la llengua dominant per la llengua desplaçada fins a recupera tots els àmbits d’ús que havia perdut la llengua original.

40. Es pot normalitzar una llengua minoritzada sense afectar l’ús de la llengua superposada? Per què?

És impossible que es normalitzi la nostra llengua sense que afecti a la dominant, ja que a mesura en què creix l’ús d’una llengua necessariament ha de disminuir l’ús de l’altre.

41. Quins models lingüístics hi ha a Europa?

A Europa trobem 3 models lingüístics diferents:

-          L’igualitari:  Totes les llengües considerades com a pròpies per l’estat són oficials. Per exemple, Suïssa.

-          Desigualitari sense reconeixement de la diversitat: L’estat només reconeix una llengua com a oficial i de les altres renega completament. Per exemple Grècia.

-          Desigualitari amb reconeixement de la diversitat: L’estat reconeix la diversitat lingüística i cultural però no li reconeix plena igualtat legal.

43. Quins models lingüístics igualitaris hi ha actualment a Europa? En podries explicar les característiques principals?

Només trobem models lingüístics igualitaris a Bèlgica i Suïssa on les llengües que son oficials u son dins del territori que ocupen.

48. Per què alguns dialectes, en unes certes condicions històriques son considerats com a llengües?

Ja que no han aconseguit que la llengua desaparegui per la traïció dels parlants, el que fan és dividir-la.

51. Per què hi ha tant interès, per part d’alguns sectors, a defensar les “modalitats insulars” de la llengua catalana?

Per a crear un clima de crispació entre les illes de manera que afebleixi més el català, en lloc de promoure un bon nivell de català.

52.  Per què hi ha gent que té prevenció davant el terme català?

Perquè amb el terme català sa associa als habitants de Catalunya i a la seva cultura per tant cada vegada més la gent d’aquests territoris no es senten identificats amb aquet terme.

54. En quines condicions es produeix el secessionisme lingüístic?

El secessionisme es produeix quan la comunitat lingüística es feble. Ataca allí on la consciencia nacional i lingüística es més baixa o la superposició del castellà com a llengua dominant arrelat amb més força.

56. Per què per unes llengües (espanyol, francès) sempre es remarca la unitat, mentre que per a unes altres (català, basc) sempre es remarca la diversitat?

Perquè les primeres tenen un ús normal mentre que les altres se las defineixen com diferents modalitats de la mateixa (que no ho son), per tant no son necessàries. Ja que quan tu aprens una llengua no te molestes aprendre els dialectes o subdialectes.

61. És veritat que el català es troba entre el 3% de les llengües mes parlades del món?

Si, ja que te prop de vuit milions i mig de parlants, quant el noranta per cent de les llengües del mont en tenen menys de un milió.

62.  Quins són els principals prejudicis lingüístics existents entre la població catalanoparlant d’Eivissa?

Els principals perjudicis són:  La seva funcionalitat o utilitat, la seva poca importància dins del seu propi territori, la poca perspectiva de futur, entre altres.

63. Quins són els principals prejudicis lingüístics dels castellanoparlants?

En aquet cas els principals perjudicis són: El castellà es una llengua millor, més apta,  més bona, més estètica...

64. Per què la majoria dels europeus residents a les illes aprenen abans espanyol que no català?

Per una simple qüestió d’economia lingüística, ja que en català no es pot viure plenament al nostre territori per tant trien abans el castellà que el català.

67. Podem afirma que hi ha unes llengües més important que no les altres? Per que?

No hi ha cap llengua més important que alguna altre, ja que cada llengua compleix la seva funció intercomunicativa i a més determina d’una manera única la visió del món.

68. Per què és important la consolidació del registre estàndard de la llengua?

Perquè és l’única manera de garantir la seva supervivència. A més aquesta llengua que els mitjans de comunicació la utilitzaran, ha de estar present en el sistema educatiu i constituir un vehicle de la producció cultural.

70. És correcta la distinció entre “llengua culta” i “llengua vulgar”? Per què?

No es tracta de si una llengua és més culta que l’altre ja que això respon a ideologies perquè el que fa una llengua sigui més culta o no és el registre utilitzat.

CONCLUSIÓ:

La situació actual del català, penso que no és tan dolenta com la pinten però tampoc és la que toca. 

El principal problema és la gent que te perjudicis contra el català, considerant-la una llengua inferior i atorgant-li segons ells el títol de llengua vulgar.  Nosaltres tenim tot el dret a parla la llengua que vulguem i les institucions tendiren que tenir la obligació de acceptar i donar per bo qualsevol idioma en el qual ens adrecem a elles, ja que és llengua oficial al territori que ocupa.

Aquest perjudicis només els tenen la gent adulta, ja que els nens s’adapten ràpidament a qualsevol situació ràpidament sense voler imposar el que pensen ni el que creuen millor.

No entenc molt be com es que a Europa hi ha models de bilingüisme que se apropa molt al model de bilingüisme perfecte i els estats on son bilingües desigualitari però reneixen la diversitat i es llengua cooficial, no adopta o “s’obliga” adopta un model bilingüe als territoris que ocupa la llengua minoritzada.

Quadern de bitacora 3/03/2011

17.Què és una interllengua? Quin paper realitza en la societat d’avui?

Una interllengua és una llengua d’àmbit internacional, que facilita que persones de diferents cultures, països i contextos geogràfics diferents es pugen comunicar uns amb els altres de manera senzilla e immediata.

18.Quina és la interllengua més estesa al llarg del món? Per què?

La interllengua més estesa al mon és l’anglès. Això es deu a l’expansió de l’imperi britànic i la seva col·locació estratègica als principals ports de arreu del mon. El seu domini s’allarga des de el s. XVI  fins al s. XX fins a la primera guerra mundial on els Estats Units. Amb això no es estrany que la primera llengua a nivell mundial sigui el anglès.

19. És inevitable la proliferació del coneixement de l’anglès al nostre continent? Per què?

Si, és inevitable la proliferació, ja que te dona la oportunitat d’accedir a un major volum d’informació a més de ser l ’instrument de comunicació casi mundial.

20. Quin seria el vostre model lingüístic ideal per a la futura Europa unida?

El ideal és aquell que garanteix el model intercomunicatiu entre tots els europeus però reforçant les llengües pròpies. Però això es molt difícil ja que l’ interllengua àuria de ser una llengua neutral (com l’esperanto) no involucrada amb cap europea.

21. Quines característiques té el conflicte lingüístic als Països Catalans?

Els conflicte neix quan, m’entres uns lluiten per la normalització de la llengua els altres lluiten per dividir-la.

22. Quan es va originar el conflicte lingüístic?

Per trobar l’origen del conflicte ens hem de remuntar al s. XVI amb la progressiva castellanització i més endavant coincidint amb règims dictatorials que imposaren la prohibició del català (decrets de nova planta, dictadura de “primo de Rivera”, dictadura de Franco).

23. Quines són les possibles sortides per al conflicte lingüístic?

Els conflictes sempre han set transitoris, només hi ha dues sortides. La normalització de la llengua catalana en tots els àmbits o la substitució del català per el castellà.

25. En què consisteix el procés de substitució lingüística?

El procés de substitució lingüística consisteix en la pèrdua paulatinament dels àmbits d’us i de parlants d’una llengua determinada comunitat lingüística.

26. Com s’origina el procés de substitució lingüística?

El procés de substitució comença per la dominació política d’una llengua on poc a poc els estament de la societat la fan seva fins que ocupa l’ús informal. Sense una dominació política el procés de substitució no comença.

27. És inevitable el procés de substitució lingüística?

Per suposat que no. Ja que si tothom defensa la seva llengua des de els sectors minoritaris fins a conscienciar tota la societat.

Conclusions

Una de les llengües més esteses del món és l’anglès, el que resulta molt beneficiós ja que facilita molt el acte intercomunicatiu.  Aquí mateix ho podem comprova si parlem anglès podrem parla amb quasi qualsevol turista sense importa la seva procedència i a mes a mes també ens permet viatjar a nosaltres a molts de països i comunicar-nos amb la gent sense la necessitat d’un intèrpret. El problema apareix quan aquesta llengua pertany a un estat hi pot generar problemes diversos com podria ser la enveja per l’avantatge que tenen els natius anglesos i que no tenen cap necessitat d’aprendre una altre llengua o inclús odi per la imposició d’una llengua estrangera en un estat diferent amb una llengua pròpia. L’ideal seria que l’Esperanto hagués set una llengua cooficial amb la simple intenció de ser una eina intercomunicativa per arreu del món, sense caire polític i totalment neutral. Fou creada per Lluís Llàtzer Zamenhof un oftalmòleg Polonès que va tenir una boníssima idea i per la qual va treballar molt però no passa d’un ambiciós projecte, ja que no aconseguí els seus objectius.

En quant al conflicte lingüístic amb el català que s’origina al s. XVI amb un intent de homogeneïtzar i fer una tota la península ibèrica. El més segur es que aquest intent fallit hagi quedat com una espineta que va quedar allí dins amb els pas dels anys la gent que a tingut el poder i que no tenien  l’espineta sinó un perjudici de que el català es dolent, han prohibit per a o per b el català en tots els sentits, però mai ho han aconseguit.  L’únic que a fet falta a set guanyar la democràcia per a que els propis parlants poc a poc vagin canvia’n de llengua. Per sort hi ha molta gent que treballa per la llengua i per la nostra cultura.

Conferencia de L’escriptor de l’any 2011, Ponç Pons.

Ponç Pons és considerat com un catalitzador de la nostra cultura, no ha de fer callar ja que se’l ben escolten.

En Ponç ens parla de que la poesia o l’escriptura es un mitja per a defensar la realitat i a l’ hora de escapar de la mateix. Ell vol fugir de l ’imatge clàssica que se te del poeta (en la que se inspiraven a amb un cel estrellat on tot es molt idíl·lic)  i vol donar una visió més propera on la passió és el més important, ell és considera un arquitecte que construeix una estructura musicalment.

També ens explica que hi ha dues classes de escriptor o poetes. Uns treballen per la fama i els diners, per tant per la seva butxaca, m’entres els altres el que busquen és transmetre la seva passió per tant aquestos treballen per la cultura. Per exemplificar aquest últim grup, podríem parlar dels poetes africans on els seus colonitzadors els hi ha robat tot però no podran robar-los hi mai es la seva sabre i cultura africana.

Finalment ell ens ha explicat que la cultura sa convertit en un producte comercial hi ha més manipuladora, com poden ser llibres com la bíblia o el capital però sempre trobarem llibres que ens ensenyaran que la realitat la podem canviar si ho fem amb passió.

Conclusió

Ha estat una conferencia molt interessant ja que ha sabut fer-la molt amena i divertida.  No ha vingut a ni a vendre’s ni a ell ni a la seva obra tot el contrari ens a recomanat autors i obres que a ell el han inspirat o que sempre que pot se’ls llegeix. A més ha dit una cosa que es tan veritat aquí com en la xina, el més important per a fer les coses es fer les amb passió i que sigui la passió la que te inspira, tant sigui per fer poesia o per fer muntar un robot.

En definitiva és un escriptor que sap com fer-se entendre i transmetre el que vol, encara que no te resulti molt interessant el tema poesia o lingüística, sap com captar la teva atenció mostrar-te el que ell vol.

Quadern de bitacora 24/02/2011

3. En què consisteix el bilingüisme unilateral?

Es dona quant els parlants de la llengua A coneixen la llengua B però el parlants de la llengua B nomes coneixen la seva (son unilingües).  Per exemple a França , hi ha zones on se parla un altre idioma apart del Francès com pot ser Còrsega, on és parla el Corçs com a llengua autòctona. El parlants del Corç han de saber Francès però el Francesos no el tenen perqué conèixer el Corç.

4. És possible el manteniment del bilingüisme en un procés de normalització lingüística?

La situació actual al nostre país és que el castellà és la nostra llengua dominant, mentre que el català és una llengua minoritzada.

Per canviar aquesta situació, el procés de normalització lingüística, inverteix els papers de tal manera que la llengua base del país passa a ser el català i la llengua dominant anteriorment, és a dir, el castellà, passa a tenir funcions secundaries.

En un context de normalització lingüística del català, els castellans podrien continuar mantenint la seva llengua, coneixent-la, desenvolupant-la a nivell formal i usant-la en relacions socials, però la llengua general d’intercomunicació en la nostra societat seria la llengua catalana.

5.Per què es produeix la paradoxa que, tot sovint, els bilingüistes son unilingües i, en canvi, els monolingüistes són bilingues?

Uns afirmen estar a favor del bilingüisme, però el que volen és mantenir uns determinats avantatges i privilegis, basats en el fet de no haver d’aprendre l’altra llengua.

En canvi, els parlants de la llengua minoritzada tenen persones que volen assolir la plena normalitat per a la seva llengua i opten per defensar l’unilinguisme, amb la llengua pròpia com a llengua única oficial, d’ensenyament,etc...

6.Hi ha gaires situacions de bilingüisme equilibrat, a la nostra part del món?

No n’hi ha. El bilingüisme constitueix una situació transitòria que pot ser:

a)      Entre un unilingüisme i un nou unilingüisme, en els casos de substitució lingüística. Exemple: costa Dalmàcia, única llengua existent era el dàlmata, ara l’única llengua que és parla és el croat. Entremig hi ha hagut un bilingüisme dàlmata-croat.

b)      Entre un unilingüisme i el retorn al mateix unilingüisme, en els casos de normalització lingüística. Exemple: Estònia, inicialment havia un unilingüisme estonià, posteriorment passa a un bilingüisme estonià-rus, i ara s’ha tornat a un bilingüisme estonià. Entremig hi ha hagut un bilingüisme que és podia decantar tant per la normalització de la llengua estoniana o be per la substitució del rus.

  

7.Podem dir que la situació d’Eivissa és de bilingüisme equilibrat? Per què?

La situació a Eivissa no és de bilingüisme equilibrat, perquè mentre que tothom domina l’espanyol, hi ha una gran part de la població que no domina el català.

A més a més, a l’hora d’integrar-se, les persones procedent d’altres àrees lingüístiques, no és ho fa en català, sinó en espanyol.

8.Com definiries, en termes generals, la situació sociolingüística d’Eivissa? Raona la resposta.   

A Eivissa existeix una situació de bilingüisme unidireccional. Hi ha una part de la població de parla catalana que presenten una marcada diglòssia interlinguistica i consideren la llengua catalana com una llengua secundaria i donen més importància al castellà.

Els darrers anys, aquesta situació ha canviat amb la introducció a l’ensenyament i als mitjans  de comunicació la llengua catalana, que ha guanyat prestigi entre la població.

9.En que consisteix la diglòssia?

El terme diglòssia fou encunyat per Ferguson i és refereix a la distribució de registres formals i informals, que segons la seva adjudicació dins la societat serà col·loquial o formal.

Per altre banda Fishman utilitza el model de Ferguson per a descriure les situacions que involucren a les dues llengües:

La llengua formal, se li dona l’estatus oficial i és l’ instrument de comunicació publica més formalitzada, l’altre queda relegada als usos més informals. Per tant els parlants valoren més la llengua formal.

10.Quines característiques presenta el bilingüisme diglòssic?

Trobem que hi ha dues o més llengües m’entres que una sera la llengua formal i se li dona l’estatus oficial i és l’ instrument de comunicació publica més formalitzada, l’altre queda relegada als usos més informals.  Per tant els parlants valoren més la llengua formal que l’informal, a més difícilment trobarem una zona bilingüe que no sigui també diglòssic.

11. En quina mesura podem afirmar que la sociolingüística d’Eivissa és de bilingüisme diglòssic?

No se pot afirmar de manera taxant hi hagi bilingüisme diglòssic però dins del propi territori trobem casos de catalanoparlants que pensen que és més important el castellà que el català i que a més pensen que el eivissenc és una llengua diferent català.

12. Per què el concepte de diglòssia és poc operatiu?

Perquè  un concepte és refereix a més de una situació acaba esdevenint ambigu i per tant inservible per a la descripció científica.

13. Quins dos sentits diferents ha tingut el concepte de diglòssia?

Per un costat tenim una llengua que  compta amb tots els registres lingüístics i que per tant constitueix un símptoma de normalitat lingüística i per l’altre trobem  que els àmbits formals són per una llengua i els informa’ls per l’altre.

14.Consideres que la diglòssia i el bilingüisme solen fer referència a la mateixa cosa? Per què?

 Se’ls sol considera la mateixa cosa degut a que no és fàcil trobar exemple de bilingüisme que no sigui diglòssic.

15. Per què perduren, en la nostra societat, els comportaments diglòssic?

Perquè mentre que els parlants  no li donin un ús normal i social a la seva llengua no desapareixeran els perjudicis que se tenen. 

16. Suposant que la situació actual no sigui diglòssica, per què afirmam que encara no hem assolit la normalitat lingüística?

El català no assolit la normalitat per diverses raons:

-          No s’utilitza en tots els hàbits socials (justícia, cossos de seguretat...).

-          Els catalanoparlants no s’identifiquen amb el català per que creuen només representa Catalunya.

-          El català la no és referència dins del seu propi territori (un estranger aprendrà abans el castellà abans que el català), a més no garanteix una comprensió ni l’assoliment dels propòsits comunicatius.

-          Finalment no és possible viure plenament en català fora dels territoris propis.

Conclusions:

Jo sempre he pensat que el bilingüisme era possible però resulta que per ara només és una mera il·lusió, ja que el bilingüisme o és una situació transitòria cap a la dominació d’una llengua o la gent defensa el bilingüisme només ho fa per no tenir que aprendre una altra llengua.

No se si serà perqué des de petit he après les dues llengües però no em pareix que sigui extremadament difícil aprendre més d'una llengua. Jo penso que no estant difícil una societat plenament bilingüe sense perjudicis però per desgracia els perjudicis hi són i les avantatges és converteixen en desavantatges a ulls d’aquesta gent.

Quadern de bitacora 10/02/2011

Qüestions sociolingüístiques:

1. Quines tipologies hi ha de bilingüisme?

Bilingües perfectes: No tenen cap perjudici lingüístic i són capaços de utilitzar indiferentment les dues llengües.

Bilingües passius:  S’expressen normalment amb una de les dues llengües i a més comprenen les dues, però dominen la llengua A nivell actiu i la llengua B nivell passiu.

Pel que fa, a les raons principals per bilingüalitzar-se, trobem diversos tipus:

a)      Bilingüisme familiar: Un individu és bilingüe per viu en un context on els pares parlen dues llengües diferents.

b)      Bilingüisme instrumental: Un individu és torna bilingüe perqué te necessitat d’ aprendre-la, és per motivació pròpia per així promoure’s dins l’àmbit laboral.

c)      Bilingüisme integrador: L’única raó que porta a l’individu a parla la nova llengua és integrar-se dins la societat.

d)     Bilingüisme cultural: Les raons que porten a l’individu aprendre una nova llengua és la cultura que relacionada amb aquesta llengua.

Les principals raons per bilingüalitzar-se són les familiars e instrumentals.

A nivell social també trobem dos tipus de bilingüismes; el bilingüisme unidireccional i el bilingüisme bidireccional.

-          Unidireccional: És dona quant els parlants de la llengua A coneixen la llengua B però el parlants de la llengua B només coneixen la seva.

-          Bidireccional: És molt estrany que se doni, però és dona quant els parlants de la llengua A i de la B coneixen la llengua del altre.

2. Per què s’afirma que el bilingüisme constitueix un mite?

El bilingüisme perfecte és molt difícil que existeixi sobre tot amb societats com la nostra,  ens trobem amb el cas de que uns defensen el bilingüisme per no tenir que aprendre una nova llengua (unilingües)  i els altres que si que ho són, defensen la seva llengua pròpia per damunt de l’altre. Per tant el bilingüisme no és més que un emmascarament d’una situació de llengua minoritzada.

Conclusions:

Hi ha molts de tipus de bilingüismes però no tots són ideals, ja que hi ha pocs bilingües que per voluntat pròpia vulguin aprendre una llengua que no sigui la seva i si ho fan o fan a desgana. Tot el contrari amb el bilingüisme familiar,  on els pares parlen dues o més llengües i encara que els seus fills tardin més a parla i a escriure, aprenen de manera igualitaria totes les llengues. Quan hagin crescut dominaran tres llengües que en un futur els facilitarà molt la seva vida. Tampoc tindran cap problema en acceptar i parlar qualsevol dels idiomes que parli, ja que és podrà adaptar a les a les circunstàncies que se li presentin. 

Quadern de bitacora 10/02/2011

Avui comença el meu quadern de bitacora, en aquest viatge que esper que me dugi a ports llunyans...

El nom de la llengua. Quina és la nostra llengua?                                       10/2/2011   
                          

La llengua que parlem, escrivim i en definitiva amb la que ens comuniquem te un nom que a més a més sol coincidir amb el territori que el va vora néixer. Per exemple el Xines va néixer a la Xina encara que  avui dia amb la globalització es parla a moltíssim més llocs fora dels límits físics del país.

Moltes vegades una llengua rep molts noms populars per a referir-se a la mateixa llengua això és deu a que els parlants se autodesignen com parlants d’un lloc concret i encara que hi hagi sotils diferencies degut a una herença cultural pròpia de cada territori, en els fons tots hem de saber que parlem de la mateixa llengua, encara que no es correspongui amb el nom del nostre territori.

El Eivissenc no és Català o el Català no és Eivissenc?

Quan al 1234 Jaume I envia a Guillem De Montgrí a reconquesta Eivissa amb un exercit format per soldats Aragonesos i Catalans. Com a totes les guerres el vençut sol adoptar les costums, moneda, la llengua, etc. del vencedors, a més, molts dels soldats que van lluitar s’establiren per a formar part de la població autoctona i crear una família. 

Des de el punt de vista sociopolític Eivissa va formar part de la corona d’Aragó fins l ’unificació que patiren tots els territoris amb els reis Catòlics.

Per tant dir que l’Eivissenc no és Català o el contrari o que digen que és un dialecte no és més que una bajanada. El que passa és que no coneixen el origen ni la història de la llengua que parlen ni perceben  que les petites diferencies que hi ha es deuen a que a cada territori a tingut una historia cultural diferent que l’hi ha aportat més riquesa a la que és la mateixa llengua. 

Ecolingüistes.

El ecolingüisme és un moviment social que lluita per protegir, cuidar i mantenir les llengües de arreu del món. Al igual que en l’ecología, que lluita per la supervivència futura de les especies animals i vegetals. 

Si no els brindarem aquesta protecció podrien arribar a desaparèixer. Al llarg del nostre segle més de quatre mil llengües han desaparegut, i si és perd una llengua és perd una forma particular de veure el món segurament única, ja que una llengua no és nomes un mitja de comunicació sinó que representa una cultura, una societat úniques al món. Una vegada hagi desaparegut mai més se sabrà d’ella.

Moltes vegades aquestos “lingüicidis” els practiquen impunement els països o estats on segons ells només pot haver una llengua oficial, sense tenir en compte les particularitats de cada

zona, obligant a les altres llengues a desaparèixer en l’oblit quasi total.

Conclusió

Com molt be ens explica la nostra mentora (de contextos multilingües), la gent que treballa per a dividir, la nostra societat degut a l ’idioma és mereix un deu. Jo mateix quan anava al institut no creia que el eivissenc fos català o no podia entendre que se me imposes  el català ja que jo soc Eivissenc (però en ningun moment en van explicar,  que la llengua realment que  se estava imposant era el castellà). Per sort al mateix temps que anat madurant, vaig anar comprenent que era el que realment passava i com mai he set una persona influencíable, puc veure la diferencia entre la veritat i el politiqueig  que és el culpable de nua el palangre.

Jo parlo Eivissenc i no dubto en cap moment que el que parlo és Català, simplement m’identifico dins del territori de parla catalana, en un lloc concret. Qui no es cregui això tan sols ha de mirar els llibres de historia, en concret els que parlin de la reconquesta de les Illes Balears i si disposa de dos dits de seny pot arribar a la mateixa conclusió (o pareguda), que he arribat jo, quan contestava a la pregunta, "El eivissenc no és català o el català no és eivissenc".

Dit això penso que  és normal que apareguin defensors fervents de la llengua i cultura pròpia, ja que si no tenim les nostres pròpies senyes d’identitat, que som, que tenim que ens identifiqui amb  lloc determinat. 

Aquesta gent que s’identifica com a ecolingüistes,  defensen i lluiten per protegir la llengua, no és tan sols un mitja de comunicació sinó que és una manera única de veure e interpretar el mon. Vaig a posar un exemple per als més incrèduls que no creuen que una llengua representi tantíssimes coses.

Per exemple els esquimals tenen entre disset i trenta-set mots diferents i moltes vegades no estan relacionats entre ells. Tot això nomes per nombra lo que nosaltres simplement diem neu: aput (neu sobre el terra), qana (neu que cau), piqsirpoq (neu en moviment) i qimuqsuq (moviment de neu). Lo mateix passa si ens anem a la selva amazònica on a més de tenir uns altres tants mots per definir el verd les fulles també tenen els coneixements de totes les plantes i animals, molts ni els coneixem ni els coneixerem ja que aquestes cultures són exclusives de la tradició oral.

Per tant encara que els casos exposats siguin una mica extremats, la veritat és que si no protegim la llengua perdrem una part de la nostra cultura e historia. Tal volta a molta gent ni sàpiga ni li influeixi que desaparegui  una llengua més,sobre tot si no la parlen o si és un país extern. Però jo penso que mai en sabem a prou i com deia un pensador romanes “jo ensenyo tot el que se per aprendre el que no se”. Aquestes llengües mortes o en perill de sero ens poden ensenyar i aportar molt.