Anyadit

  Poema de Felip Curtoys, Canta Isidor Marí.

Una cançó molt relacionada amb el tema que hem treballat durant el curs.

http://www.goear.com/listen/5efebe5/eivissa-petit-boci-isidor-mari

Lletra: 

Eivissa, petit bocí de la terra catalana

Isidor Marí, sobre un fragment d'en Felip Curtoys i una tonada tradicional

Ben pagesa i ben galana
sa cançó m'ha de sortir,
redoblada i coblejada
com solem fer per aquí.
Pes pujols i per sa plana
voldria que fes camí,
tan fort com una campana
jo la faré retrunyir,
i es qui té s'orella sana,
que escolti i podrà sentir,
que fa temps que en tenc gana
i avui us ho vénc a dir.
Eivissa, petit bocí
de la terra catalana
que arrancà la tramuntana
i enmig de la mar florí.
Que som terra catalana
ja és ben fàcil d'advertir,
llevat que un tengui lleganyes
o cervell de ratolí.
Sa llengua mos agermana,
sa història no pot mentir,
som néts d'aquells que arribaren
l'any mil dos-cents trenta-cinc,
que amb el comte Nunó Sanç
i amb en Guillem de Montgrí
es vuit d'agost comandaren
i es moros es van rendir.
Sa derrota musulmana
en festa es va convertir,
avui és sa berenada
que feim as Puig dels Molins.
Eivissa, petit bocí
de la terra catalana
que arrancà la tramuntana
i enmig de la mar florí.
Va florir i ara ja grana,
i arriba es temps de collir,
i enc que bufin tramuntanes,
tot comença a reverdir,
sa memòria, ses solanes,
ses feixes i es vells amics.
I basta que mus separaren,
que molt més ens hem d'unir,
com es grans d'una magrana,
que no ens puguen despartir.
Entre germans ningú mana,
no ens podem desavenir.
Sa feina no serà vana
si arribam a aconseguir
sa llibertat sobirana
que un dia vàrem tenir
i es drets que junts defensàrem
lluitant contra en Felip V.
Eivissa, petit bocí
de la terra catalana
que arrancà la tramuntana
i enmig de la mar florí.

Quadern de bitacora 5/5/2011

Exposicions dels treballs de grup.

Grup 1 “La benedicció de Babel”

Aquest grup exposa un treball on el tema principal era la llengua i les seves característiques.  Saberen fer la presentació d’una  manera molt visual encara que poc didàctica però amb la qual segur que tots varem aprendre alguna cosa nova, degut a que tot era molt visual. L’activitat relacionada, no va ser menys que la presentació ja que va ser una bona manera de escapar de la rutina i la serietat de les classes, sen se oblidar el devessall en que es convertí la vaig trobar prou relacionada amb el tema.

Coses que he après:

Una de les coses que he après és que parallengua és el mateix que llenguatge no verbal, al qual se li dona poca importància però que es vital per comprendre certes parts d’un missatge, ja que són part del mateix.

L’altra és, el idiolecte, que no és més que la forma personal, característica i particular que te una persona al expressar-se.

Coses a millorar:

Encara que la presentació va estar molt be, tant sols és limitaren a llegir lo que li va llevar una mica de vida a la presentació però res que no sigui justificable a la sobre carrega que tenim, el que dificulta que tots no sapiguem estar al cent per cent.

Grup 2 “Cada llengua és un món”

El grup 2 treballa les característiques i les diferencies de les llengües. La presentació no va quedar tant visual com la del grup 1, degut a que el temari del qual partia ja estava prou resumit amb la qual cosa és va triar entre ometre informació i deixar coix el tema o posar un excés d’informació i exposar-ho el millor que varen saber. (com la resta de companys). L’activitat relacionada va involucrar molt a la classe però desvela una veritat incomoda, que la majoria dels companys no autòctons coneixia millor les cançons tradicionals Eivissenques millors que els que si que són autòctons.

Coses que he après:

El temari del treball ja era conegut, ja que als primers treballs que realitzarem a classe com; Ecolingüistes, el Eivissenc no es Català o el Català no es Eivissenc?,  El nom de la llengua. Quina és la nostra llengua?

Coses a millorar:

Procuraria millorar el treball ja que la presentació es podia arribar a fer pesada només en vorer la fulla del PowerPoint ja que era tot lletra, m’entres que quan exemplificaven era molt més dinàmic.

Quadern de bitacora. 07/04/2011

Actituds sobre l’Acollida.

El més me resulta destacable de les actituds es que l’acollida es que no hi ha que tolerar si no que hi ha que acceptar-los tal i com som, ja que la tolerància no implica integració i si no hi ha integració tard o d’hora ens trobarem amb un conflicte i quan apareixen els conflictes la tolerància es perd deixant surti el pitjor de cada un. Per això nosaltres hem de treballar per a llevar-nos els possibles perjudicis i deixar-nos de tonteries. Una vegada que ho aconseguim i siguem professors, educadors, etc. Hem de tenir clar que l’educació i l’acollida son conceptes inseparables, si no ho considerem així tenim que plantejar-nos sèriament canviar de ofici.

Una altre cosa que me pareix molt destacable ha set la frase “Un bon professor pot canviar el destí d’una persona”. Amb això tampoc vull dir que els que no canvi el destí d’un nen o grups de nens sigui mal professor o que el canvi a malament sigui bon professor, sempre podrem trobar casos tan extraordinaris com surrealistes.

Aquesta afirmació en podem trobar mils de exemples,  amb els nostres mateixos companys o amics, on recorden un professor/a amb un somriure als llavis i li agreixen unes paraules, un esforç que va fer anys i que va canviar-los la vida. Un exemple que em ve al cap es el de The Freedom Writers Diary de la professora Erin Gruwell, on el valor i el coratge d’una professora va salvar la vida dels seus alumnes condemnats a un més que possible fracàs en la vida.