El nom de la llengua. Quina és la nostra llengua? 10/2/2011
La llengua que parlem, escrivim i en definitiva amb la que ens comuniquem te un nom que a més a més sol coincidir amb el territori que el va vora néixer. Per exemple el Xines va néixer a la Xina encara que avui dia amb la globalització es parla a moltíssim més llocs fora dels límits físics del país.
Moltes vegades una llengua rep molts noms populars per a referir-se a la mateixa llengua això és deu a que els parlants se autodesignen com parlants d’un lloc concret i encara que hi hagi sotils diferencies degut a una herença cultural pròpia de cada territori, en els fons tots hem de saber que parlem de la mateixa llengua, encara que no es correspongui amb el nom del nostre territori.
El Eivissenc no és Català o el Català no és Eivissenc?
Quan al 1234 Jaume I envia a Guillem De Montgrí a reconquesta Eivissa amb un exercit format per soldats Aragonesos i Catalans. Com a totes les guerres el vençut sol adoptar les costums, moneda, la llengua, etc. del vencedors, a més, molts dels soldats que van lluitar s’establiren per a formar part de la població autoctona i crear una família.
Des de el punt de vista sociopolític Eivissa va formar part de la corona d’Aragó fins l ’unificació que patiren tots els territoris amb els reis Catòlics.
Per tant dir que l’Eivissenc no és Català o el contrari o que digen que és un dialecte no és més que una bajanada. El que passa és que no coneixen el origen ni la història de la llengua que parlen ni perceben que les petites diferencies que hi ha es deuen a que a cada territori a tingut una historia cultural diferent que l’hi ha aportat més riquesa a la que és la mateixa llengua.
Ecolingüistes.
El ecolingüisme és un moviment social que lluita per protegir, cuidar i mantenir les llengües de arreu del món. Al igual que en l’ecología, que lluita per la supervivència futura de les especies animals i vegetals.
Si no els brindarem aquesta protecció podrien arribar a desaparèixer. Al llarg del nostre segle més de quatre mil llengües han desaparegut, i si és perd una llengua és perd una forma particular de veure el món segurament única, ja que una llengua no és nomes un mitja de comunicació sinó que representa una cultura, una societat úniques al món. Una vegada hagi desaparegut mai més se sabrà d’ella.
Moltes vegades aquestos “lingüicidis” els practiquen impunement els països o estats on segons ells només pot haver una llengua oficial, sense tenir en compte les particularitats de cada
zona, obligant a les altres llengues a desaparèixer en l’oblit quasi total.
Conclusió
Com molt be ens explica la nostra mentora (de contextos multilingües), la gent que treballa per a dividir, la nostra societat degut a l ’idioma és mereix un deu. Jo mateix quan anava al institut no creia que el eivissenc fos català o no podia entendre que se me imposes el català ja que jo soc Eivissenc (però en ningun moment en van explicar, que la llengua realment que se estava imposant era el castellà). Per sort al mateix temps que anat madurant, vaig anar comprenent que era el que realment passava i com mai he set una persona influencíable, puc veure la diferencia entre la veritat i el politiqueig que és el culpable de nua el palangre.
Jo parlo Eivissenc i no dubto en cap moment que el que parlo és Català, simplement m’identifico dins del territori de parla catalana, en un lloc concret. Qui no es cregui això tan sols ha de mirar els llibres de historia, en concret els que parlin de la reconquesta de les Illes Balears i si disposa de dos dits de seny pot arribar a la mateixa conclusió (o pareguda), que he arribat jo, quan contestava a la pregunta, "El eivissenc no és català o el català no és eivissenc".
Dit això penso que és normal que apareguin defensors fervents de la llengua i cultura pròpia, ja que si no tenim les nostres pròpies senyes d’identitat, que som, que tenim que ens identifiqui amb lloc determinat.
Aquesta gent que s’identifica com a ecolingüistes, defensen i lluiten per protegir la llengua, no és tan sols un mitja de comunicació sinó que és una manera única de veure e interpretar el mon. Vaig a posar un exemple per als més incrèduls que no creuen que una llengua representi tantíssimes coses.
Per exemple els esquimals tenen entre disset i trenta-set mots diferents i moltes vegades no estan relacionats entre ells. Tot això nomes per nombra lo que nosaltres simplement diem neu: aput (neu sobre el terra), qana (neu que cau), piqsirpoq (neu en moviment) i qimuqsuq (moviment de neu). Lo mateix passa si ens anem a la selva amazònica on a més de tenir uns altres tants mots per definir el verd les fulles també tenen els coneixements de totes les plantes i animals, molts ni els coneixem ni els coneixerem ja que aquestes cultures són exclusives de la tradició oral.
Per tant encara que els casos exposats siguin una mica extremats, la veritat és que si no protegim la llengua perdrem una part de la nostra cultura e historia. Tal volta a molta gent ni sàpiga ni li influeixi que desaparegui una llengua més,sobre tot si no la parlen o si és un país extern. Però jo penso que mai en sabem a prou i com deia un pensador romanes “jo ensenyo tot el que se per aprendre el que no se”. Aquestes llengües mortes o en perill de sero ens poden ensenyar i aportar molt.
No hay comentarios:
Publicar un comentario